El videojocs

Què és un videojoc?

-       És un software creat per l’entreteniment en general i basat en la interacció entre una o varies persones.

-       Aquest s’utilitza en un aparell elèctric el qual executa el software.

-       Hi ha videojocs senzills i altres més complexos. Actualment tots són capaços de narrar històries i esdeveniments usant àudios i vídeos molt potents, demostrant que el videojoc és un altre manifestació de l’art.

-       Els sistemes electrònics que s’utilitzen per jugar als videojocs són coneguts popularment com a plataformes; exemples en són l’ordinador o les videoconsoles.

Els videojocs recreen entorns i situacions virtuals en els quals el jugador pot controlar un o varis personatges per aconseguir un objectiu mitjançant normes.

La partida es juga entre una persona i la màquina, entre dos o més persones a la mateixa consola, a través d’una xarxa LAN o via Internet.

Crítiques i defenses

Crítiques: Efectes negatius al desenvolupament emocional. Inhibir-se per complet a un univers de fantasia. Atacs en persones que pateixen epilèpsia per exemple pel moviment excessiu dels gràfics.

Defenses: Ensenyen a resoldre problemes tècnics. Estimulen les habilitats del jugador. Milloren la comunicació quan es juga en família o amb amics. Centres educatius els utilitzen per potenciar les habilitats dels alumnes i clíniques i hospitals com a entreteniment.

Característiques

Interacció entre el jugador o jugadors. Pot ser:

-       Individual à mitjançant l’ús d’una consola

-       Múltipleà a través d’Internet

Els jocs s’executen mitjançant diferents plataformes:

-       Ordinador

-       Videoconsola

-       Escurabutxaques

-       Altres

El joc es guarda en:

-       Cartutx

-       Disc magnètic

-       CD o DVD

Els gràfics à qualitat visual amb la qual s’aprecien els elements de la pantalla. Al principi eren elements en 2D, és a dir, elements plans. En l’actualitat, els elements són en 3D, donen més realisme als seus continguts

El control del joc pot ser fàcil o intuïtiu. Sinó compleix aquests dos requisits l’aprenentatge pot ser costós i pot portar a la desmotivació del jugador envers el joc, i com a conseqüència el joc deixarà de cridar-li l’atenció.

El so à Ha evolucionat paral·lelament als gràfics. Al principi només eren sons que emetia l’altaveu intern de l’ordinador. Actualment existeix un so, que consisteix en col·locar altaveus davant i darrere de l’usuari per tal que els sons del joc siguin més reals.

El preu à el preu dels videojocs ha augmentat considerablement per culpa de la pirateria informàtica.

Narrativa del videojoc

La narrativa és la història que s’amaga darrere el joc en si.

Evolució de la narrativa

-       Duna excusa per a fer-nos jugar, al rerefons del joc.

o   La narrativa otorgava un sentit, encara que fos ridícul al que es veia a la pantalla. Evoluciona fins a mostrar el rerefons del joc, històries de grans trames.

-       Canvi en les formes de transmissió de la narrativa

o   Dels diàlegs escrits a la cinemàtica i diàlegs parlats. Experiències més intenses gràcies a les escenes cinematogràfiques i converses entre usuaris. Ús de notes per complementar la història. L’abús de recursos narratius que limita el joc.

Tipus de videojocs

Aventures: El joc desenvolupa una història on el jugador ha de trobar unes pistes on se li descobriran misteris i avançarà a través d’aquesta. El joc pot dependre de jocs d’intel·ligència o resolució de puzles.

Exemples: Broken Sword, The Longest Journey, Monkey Island...

Arcade: Van ser els primers jocs del mercat, amb activitats de destresa que permetien que el jugador avances per diferents. El més important d’aquests jocs és la rapidesa, més inclús que l'estratègia. En un principi els jocs només tenien dues dimensions, sent la finalitat principal travessar pantalles. Actualment els escenaris son de 3 dimensions. Solen ser jocs d’acció, sobretot violents.

 Exemples: Duke Nukem, Rayman, Prince of Persia...

Esportius: Recreen diversos esports. Requereixen habilitat, rapidesa i precisió. Es pot jugar amb diversos jugadors. L’usuari té el control total dels seus jugadors. Actualment, s’han millorat molt els gràfics, la digitalització dels jugadors i la recreació de la manera de jugar.

Exemples: FIFA 2013, Virtua Tennis, NBA 2005...

Estratègia: Aquests jocs reben el nom pel seu art per coordinar les accions i actuar per aconseguir el seu fi. Ofereixen la possibilitat d’augmentar la capacitat de reflexió per aconseguir l’objectiu. La majoria dels videojocs d'estratègia permeten manejar diversos personatges.  De la mateixa manera que els jocs d’aventura, també s’ha modificat la manera de fer el disseny dels jocs..

Exemples: Ground Control, Command & Conquer, StrongHold...

Rol: En aquest tipus de joc el jugador maneja a un personatge, del qual li crea unes qualitats que van evolucionant al llarg del joc i les decisions que prengui. Porten moltes hores de joc, igual que d'estratègia. Solen ser jocs amb gran diversitat d’objectius. En el món dels jocs de rols es pot interactuar amb altres usuaris.

Exemples: Diablo, Baldur´s Gate, Neverwinter Nights...

Simulació: En aquests jocs l’usuari simula algun tipus d’acció com conduir un cotxe de carreres, pilotar un avió, etc…Cada vegada és busca donar més realisme i més complexitat en el maneig del joc.

Exemples: Flight Simulator 2004, Xpand Rally...

Beat ‘em up: Els beat'em up també anomenats “videojocs de lluita a progressió” són similars als de lluita, amb la diferencia de que els jugadors lluiten amb molts usuaris al mateix temps al llarg dels nivells..

Exemples: Super Smash Bros. Melee (modo aventura), Super Smash Bros, etc..

Shoot ‘em up: Consisteix en disparar amb una arma a una pantalla que esta plena de bales tan del nostre jugador com el contrari. És comú en aquest gènere diferents tipus d’armes amb diferents finalitats, punteria, precisió, etc... Que ocupen la meitat de la pantalla. Encara en l’actualitat, es prefereix l’acció en 2D, encara que es combinen elements del 3D, per efectes amb profunditat, explosions, etc..

Exemples: Gradius, r-Type, Macross, Zone of the Enders o Gundam.

Sigilo: És un gènere relativament recent. Normalment aquest tipus apareix com a subgènere dels vídeojocs de disparar, però que els podem trobar amb comandaments, i que es classifiquen a la vegada com a jocs d'estratègia i infiltració..

Ejemplos: Metal Gear, Splinter Cell, Hitman, Thief, Beyond Good & Evil.

Plataformes: En aquests jocs, el jugador controla el personatge per avançar per l'escenari evitant els obstacles físics, ja sigui saltant, corrent o ajupint-se. També posseeixen habilitats per vèncer els seus enemics, convertint-se així amb un joc d’acció. Inicialment els personatges es movien horitzontalment, amb l’arribada del 3D, s’han ampliat les direccions possibles. Les plataformes van ser dels primers tipus de jocs en aparèixer per ordinadors, tot i que el gènere va ser molt popular els 80 i 90 quan van arribar els videojocs en 3D.

Exemples: Super Mario, Sonic the Hedgehog, Megaman, R yman, Donkey Kong.

Desenvolupament d’un videojoc

› Es crea l’storyboard escena a escena

› Es recrea l’storyboard a l’ordinador i es dóna vida als elements del joc aportant-hi color, textures, ombres i moviment.

› Es passa al disseny específic de personaatges

Dissent dels personatges

› Es dissenya una versió preliminar de cada personatge i se’ls sobreposa un esquelet que, a partir de la seva manipulació, permetrà els diferents moviments.

› Es dissenya cada moviment específic que pugui realitzar cada personatge. Això suposa uns 700 moviments per personatge.

› Per al disseny de moviments s’utilitza la captura de moviment.

› Es completa el personatge arreglant detalls com ara la roba.

Dissent dels espais

› Es dissenyen els fons en funció del videojoc.

› Un cop es té la base, s’afegeixen colors, textures i detalls.

› S’utilitza il·luminació virtual que permet crear ombres que aporten profunditat i perspectiva.

Completar el videojoc

› Els segments cinemàtics estan animats amb alta resolució perquè la imatge sigui de gran qualitat en el cas de videojocs per a TV. Per a ordinadors són de baixa resolució.

› S’anima l’storyboard a partir d’esborranys per comprovar que els personatges estan en sincronia amb els espais.

› Es creen els menús i les funcions informàtiques.

› Es graven els sorolls i veus dels personatges i es sobreposen al joc.