-
Els elements escalars defineixen els aspectes quantitatius de la
representació icònica.
-
Es tendeix a infravalorar la influència d'aquests elements en la composició
de la imatge en favor dels elements qualitatius (morfològics i dinàmics),
però la influència que els elements escalars exerceixen sobre l'eficàcia de
la representació icònica són evidents com en el disseny gràfic de tipus
publicitari.
Les característiques que defineixen els elements escalars són: -la seva naturalesa quantitativa.
-la seva naturalesa relacional.
Tots els elements escalars, en major o menor mesura, impliquen relació:
2. Entre les parts d'un tot (el cànon de Polícleto).
3. Entre l'horitzontal i la vertical del format del quadre (la ràtio).
4. Entre la mida objectiu d'una imatge i el que l'ésser humà considera mides mitjanes.
5. La seva influència sobre la llegibilitat de la imatge, és a dir, sobre les condicions necessàries per garantir una recepció correcta de la imatge per part de l'observador.
1- La jerarquització:
3- Els gradients de mida:
- Durant el Renaixement, el Barroc, i el Neoclassicisme, aquestes tècniques de perspectiva, juntament amb el tractament del color, perfeccionen cada vegada més la sensació de tridimensionalitat de les obres.
- L’any 1915 al teatre Astor de Nova York s’emeten els primers curtmetratges en 3D. L’any 1922 ja apareix el primer llargmetratge i, per fi, el 1937 s’emet en color i en 3D.
1. Quantitativa entre la imatge i la realitat (l'escala).
EL TAMANY4- L'impacte visual que produeixen les imatges de grans dimensions:
• La mida de l'ésser humà actua com un valor canònic que serveix de referència per a les innombrables formes de segmentació i ordenació de l'espai que fan els arquitectes, els fabricants de cotxes, mobles, etc. Tot es construeix a mida de l'ésser humà.
• FUNCIONS:
2- La conceptualització visual de la distància:
B) una escala interna que implica una relació entre la mida d'un objecte representat a la imatge i la mida global del quadre de la representació. Dóna origen als anomenats plans fotogràfics i / o cinematogràfics.L'ESCALA
És un element que resulta imprescindible per al coneixement visual ja que possibilita l'ampliació o reducció d'un objecte sense que es vegin alterades les propietats estructurals o formals d'aquest.
L'escala implica una relació de mida i la quantificació d'aquesta relació. A les escales podem distingir:A) una escala externa que expressa la relació entre la mida absolut de la imatge i el seu referent en la realitat (els mapes geogràfics o plànols d'un habitatge);
LA PROPORCIÓÉs la relació quantitativa entre un objecte i les seves parts constitutives, així com entre les diferents parts entre sí. Per exemple, els cànons clàssics grecs (Policlet o Lisip) establien el nombre de caps que havien de contenir-se en l'alçada d'una estàtua perquè aquesta es trobés "proporcionada".Al llarg de la història s'ha tractat de trobar una proporció que s'identifiqués amb la bellesa. La que més reconeixement va aconseguir va ser la Divina Proportione o secció àuria. El valor numèric d'aquesta proporció és 1,618 (nombre d'or) i expressa la relació entre dos costats d'una figura geomètrica. a / b = 1,618. La Proporció Àuria fascinava com a ideal de bellesa als grecs, als renaixentistes i perdura en els nostres dies. Els pintors i escultors del Renaixement la van tenir molt en compte. La principal funció plàstica de la proporció és la de crear ritmes en la imatge fixa, ja que la proporció és l'expressió de l'ordre intern de la composició.
Perspectiva. Punts àuries
-
La perspectiva és l’element de la imatge
que li aporta profunditat i la posiciona dins
d’un context paisatgístic.
-
En els inicis de la pintura, durant l’etapa de
• En les pintures egípcies (s.XXI a.C.) s’hi aplica bidimensionalitat i importància en la mida dels personatges (la reialesa destaca en comparació amb la mida reduïda dels esclaus). Es va descobrir la proporció àurea per mitjà de l’anàlisi i observació, basant-se en les dimensions establertes per tal d’aportar realisme a la pintura.
-
Durant l’època hel·lenística (332-30 a.C.)
apareix la perspectiva “en espina de peix”,
consistent en diversos punts de fuga sobre
un eix principal. Els punts auris es basaven
en la simetria, focalitzant l’atenció sobre
punts estratègics de la imatge.
-
En l’Alta Edat Mitjana sorgeix la
perspectiva jeràrquica o teològica: els
personatges més importants situats en la
part superior, separant divinitat dels
humans. A finals de la Baixa Edat Mitjana
apareix la perspectiva caballera: a la part
superior apareixen els objectes més
allunyats, a la inferior els més propers.
• Durant el renaixement es juga amb la tridimensionalitat, es recrea certa profunditat i sensació espacial. La
Edat Mitjana: Giotto “Lamentació sobre Crist mort”. Itàlia, 1305.Renaixement: La ciutat ideal (1475), Italia Piero della Francesca.
• A finals del segle XV i XVI apareix la perspectiva del color (els colors es difuminen en relació amb la distància), i la minvant (es redueix la nitidesa amb la distància). Són tècniques promogudes per Leonardo DaVinci, qui també aplica fórmules matemàtiques (àlgebra i geometria) per tal de fixar uns punts auris ajustats a la realitat (com aplica a l’home de Vitruvi).
-
Durant els segles XVI i XVII, entre el
Renaixement i el Barroc, la pintura manierista
es centra en la perspectiva il·lusòria: punts de
fuga múltiples o fora de l’enquadrament, amb
les proporcions distorsionades en un espai
desarticulat i irracional.
-
En la pintura barroca s’utilitza la perspectiva
aèria: es representa l’atmosfera difuminant
l’espai per aportar profunditat. Més tard
sorgeix la perspectiva il·lusionista, que
suggereix infinitat i representa el cel
mitjançant llargues columnes i edificis.
Perspectiva áureaLeonardo DaVinci va ser el primer en aplicar lleis per definir els punts auris, però en podem observar diversos exemples en què s'aplica la simetria i la geometria en diverses etapes de la història, tant pel que fa a l’arquitectura, com l’escultura i la pintura.Perspectiva i punts auris en publicitatPel que fa a l’àmbit de la publicitat, aquests conceptes s’apliquen amb l’objectiu de captar l’atenció del públic i ser memoritzats, aplicant les lleis de la Gestalt.La il·lusió tridimensional: profunditat de camp-
Des de les primeres pintures rupestres en la prehistòria, l’ésser humà sempre ha intentat plasmar certa
tridimensionalitat i realisme en les seves representacions. En l’antiga grècia, a través de l’escultura,
sorgeixen les primeres mostres de tridimensionalitat.
-
A partir de l’època hel·lenística, sorgeixen diverses perspectives que, aplicades a la pintura, recreen
efectes de profunditat i espai.
Tridimensionalitat i publicitat
En l’actualitat aquests efectes són molt utilitzats en publicitat, ja que és una manera infal·lible de cridar l’atenció. En aquests exemples d’art urbà s'aplica la llei de contrast de la Gestalt.
En l’actualitat aquests efectes són molt utilitzats en publicitat, ja que és una manera infal·lible de cridar l’atenció. En aquests exemples d’art urbà s'aplica la llei de contrast de la Gestalt.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)